Pla Superilla Barcelona: necessari, però insuficient

 La Plataforma per la Qualitat de l'Aire (PQA), que aplega 70 entitats socials, veïnals i ecologistes,  considera que el pla Superilla Barcelona anunciat per l'Ajuntament és insuficient per fer front a la crisi de salut pública provocada per la contaminació atmosfèrica i acústica i a l'emergència climàtica.

 

La població de l’Eixample és la més castigada per la contaminació atmosférica al ser una de les àrees amb més densitat de trànsit de la ciutat, atravessada per 350 mil vehicles cada dia. Aquesta situació deriva de l’alt nombre de vies d’alta capacitat (Diagonal, Gran Vía, Aragó, Mallorca, València etc..) que a més de servir d’accés al propi districte  actuen com a vies principals o bé per accedir a la ciutat de Barcelona o bé creuar-la, connectant amb la  xarxa principal de carreteres, autovies i autopistes. 

 

El districte necessita d’actuacions efectives i dràstiques per reduir aquesta densitat del trànsit i millorar la qualitat de l’aire. La pacificació de vies i cruïlles presentada en el pla Superilla Barcelona és una mesura necessària a l’Eixample per recuperar espai públic per les persones i generar nous espais segurs sense fums i sense sorolls. Però cal destacar que aquesta no serà una mesura eficient contra la contaminació atmosfèrica ni a l’Eixample ni al conjunt de la ciutat si no s’apliquen alhora altres mesures efectives per dificultar l’ús del cotxe i la moto al districte. Cal tenir en compte que l’actual pla no suposa la transformació de les vies amb més trànsit de l’Eixample i es presenta amb un calendari que  posterga les principals actuacions als següents mandats.

Per aquests motius la Plataforma per la Qualitat de l’Aire considera que el pla presentat és del tot insuficient per fer front a l’emergència sanitària que provoca 1000 morts anuals a Barcelona, més concretament considerem que:

 

1. Un pla insuficient.

En el present mandat, el pla Superilla Barcelona només preveu pacificar quatre carrers a tot l'Eixample, alguns dels quals, com el carrer del Consell de Cent o el del Comte Borrell, ja estan parcialment pacificats. En el present mandat, el pla preveu destinar una suma de 36 milions d'euros a la reurbanització dels quatre carrers. No obstant, a través d'intervencions d'emergència amb urbanisme tàctic, es podria pacificar de forma ràpida i econòmica un nombre molt superior de carrers, de manera que la resposta fos proporcional a l'emergència climàtica i la crisi de salut pública provocada per la contaminació. Un pla realment ambiciós no hauria de deixar a l'Eixample cap carrer amb més d'un carril de trànsit privat.

 

2. Manca de rigor.

El pla Superilla Barcelona s'ha fet públic com a mesura per lluitar contra la contaminació atmosfèrica però el cert es que està mancat d'indicadors objectius que permetin valorar la seva proporcionalitat i fer seguiment dels seus resultats. No s'indica quins són els objectius de reducció de trànsit, de soroll o d'emissions de gasos contaminants. Reclamem més transparència i rendiment de comptes per poder fiscalitzar la mesura. 

 

3. Manca de participació.

De la mateixa manera, el pla Superilla Barcelona s'ha anunciat per sorpresa i sense cap consulta a les entitats que treballem des de fa anys a Barcelona per la millora de la qualitat de l'aire, del transport públic, de les infraestructures ciclables o de l'espai dedicat als vianants. Reclamem més participació de la ciutadania i la societat civil organitzada per tal d'arribar a consensos a llarg termini que superin les lògiques partidistes i la brevetat dels mandats.

 

4. Omissió de la Gran Via.

Tot i reivindicar la figura d'Ildefons Cerdà i el seu esperit igualitari i higienista, el pla Superilla Barcelona renuncia a pacificar la Gran Via, un carrer principal que l'urbanista va traçar per estructurar l'Eixample i connectar-lo amb el territori. Actualment, aquest carrer és una autopista urbana del tot incompatible amb un model de ciutat justa i sostenible. La Gran Via pacificada podria esdevenir un parc lineal capaç de fixar CO₂, incrementar la biodiversitat, permeabilitzar el sòl i oferir proximitat a la vegetació a un alt nombre d'habitants, així com un corredor de mobilitat sostenible equipat amb una línia de tramvia i infraestructures ciclables de gran capacitat.

 

5. Manca de mesures contra la gentrificació.

El pla Superilla Barcelona no inclou cap estratègia per evitar l'efecte que la pacificació de carrers pot tenir en l'encariment d'habitatges i comerços. A Barcelona, ja hi ha prou precedents de pacificacions que han provocat al seu voltant gentrificació residencial i comercial, com el carrer d'Enric Granados o els barris del Born i la Vila de Gràcia. Sense mesures contra la gentrificació, la pacificació pot arribar a contaminar, perquè expulsa població cap a perifèries disperses on depèn més del vehicle privat. La millora urbana s’ha d’acompanyar de mesures que augmentin l'oferta d'habitatge assequible. La primera infraestructura de mobilitat sostenible és l'habitatge assequible en barris caminables i ben servits pel transport públic.