divendres, 20 de desembre del 2019
Entitats demanen que la Zona de Baixes Emissions evolucioni ràpidament cap a una taxa anticontaminació per tal de reduir els vehicles i la contaminació
La Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire alerten que la contaminació podria augmentar després de l'aplicació de la Zona de Baixes Emissions si no es prenen mesures complementàries urgents de reducció dels vehicles.
Rebutgen l'anunci del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, de destinar part del Fons Climàtic a un nou “pla renove”, utilitzant l'emergència climàtica en benefici de la indústria del motor.
Les entitats demanen que la Zona de Baixes Emissions (ZBE) evolucioni ràpidament cap a l'aplicació d'una taxa anticontaminació per tal de disminuir el nombre de vehicles circulants i la contaminació atmosfèrica. Un cop analitzat l'informe d'impacte ambiental de la ZBE, publicat fa uns dies, consideren que les dades resultants són concloents en què la ZBE-Rondes no complirà amb els límits de contaminació que obliga Europa, objecte de l'ordenança que s'aprovarà aquest divendres (Article 2).
La ZBE-Rondes pot tenir la contrapartida d'accelerar la renovació del parc de vehicles per sobre de la taxa de reemplaçament natural i, per tant, més que reduir el nombre de vehicles comportarà reduir l'edat mitjana del parc. La reducció de les emissions derivada d'aquesta renovació, a més a més, és molt probable que sigui inferior a l'esperada atès l'anomenat "frau dièsel". Aquesta és la conclusió a la qual s'ha arribat després d'observar l'impacte d'aquest tipus de mesures a altres ciutats europees, on les millores en la qualitat de l'aire han estat molt més evidents quan les ZBEs s'han combinat amb un peatge urbà com s'ha fet a Estocolm.
Tanmateix alerten de l'increment d'emissions que previsiblement sobrepassarà la ja insuficient reducció que pugui generar la ZBE, infringint reiteradament la normativa europea, així com els valors recomanats per l'OMS. Per una banda, per l'augment de vehicles SUV (tot terreny) altament contaminants en la nova composició del parc circulant i que de manera paradoxal no tenen prohibida la seva circulació en la ZBE, i d'altre, per l'augment continuat del trànsit, un 14,6% des del 2016 segons un recent informe del RACC.
Rebutgen l'anunci del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, de destinar part del Fons Climàtic a un nou “pla renove”, utilitzant l'emergència climàtica en benefici de la indústria del motor.
Les entitats demanen que la Zona de Baixes Emissions (ZBE) evolucioni ràpidament cap a l'aplicació d'una taxa anticontaminació per tal de disminuir el nombre de vehicles circulants i la contaminació atmosfèrica. Un cop analitzat l'informe d'impacte ambiental de la ZBE, publicat fa uns dies, consideren que les dades resultants són concloents en què la ZBE-Rondes no complirà amb els límits de contaminació que obliga Europa, objecte de l'ordenança que s'aprovarà aquest divendres (Article 2).
La ZBE-Rondes pot tenir la contrapartida d'accelerar la renovació del parc de vehicles per sobre de la taxa de reemplaçament natural i, per tant, més que reduir el nombre de vehicles comportarà reduir l'edat mitjana del parc. La reducció de les emissions derivada d'aquesta renovació, a més a més, és molt probable que sigui inferior a l'esperada atès l'anomenat "frau dièsel". Aquesta és la conclusió a la qual s'ha arribat després d'observar l'impacte d'aquest tipus de mesures a altres ciutats europees, on les millores en la qualitat de l'aire han estat molt més evidents quan les ZBEs s'han combinat amb un peatge urbà com s'ha fet a Estocolm.
Tanmateix alerten de l'increment d'emissions que previsiblement sobrepassarà la ja insuficient reducció que pugui generar la ZBE, infringint reiteradament la normativa europea, així com els valors recomanats per l'OMS. Per una banda, per l'augment de vehicles SUV (tot terreny) altament contaminants en la nova composició del parc circulant i que de manera paradoxal no tenen prohibida la seva circulació en la ZBE, i d'altre, per l'augment continuat del trànsit, un 14,6% des del 2016 segons un recent informe del RACC.
Les entitats temen a més que la ZBE es converteixi en un pla "renove" per fases, que vagi afectant els vehicles vells cada certs anys per seguir accelerant les vendes de vehicles. Tant el nou Pla Metropolità de Mobilitat Urbana 2019-2024 de l'AMB com el Pla Director de Mobilitat de l'ATM (ambdós en fase de tramitació), projecten restriccions l'any 2024 a vehicles dièsel amb etiqueta groga. Un termini de quatre anys que només té explicació en la lògica comercial, no de salut pública. Alerten que les vendes de vehicles nous i d'ocasió s'estan disparant, i que és ben conegut el problema del gran estoc de vehicles usats als concessionaris. Qualsevol solució, recorden, passa per la reducció dràstica de vehicles que circulen habitualment per la ciutat, especialment l'ús individual i habitual del vehicle privat. També per fer front a l'emergència climàtica. Al respecte, recorden a més que les emissions de CO2 s'han de calcular en el cicle complet de vida dels vehicles, i aquí els estudis senyalen que la renovació de flotes no hauria de ser inferior a 15-20 anys.
Per això reclamen que se superin les polítiques de renovació i s'apliqui una mesura efectiva de reducció, una taxa anticontaminació (peatge urbà) que afecta l'ús diari habitual del vehicle privat. Una mesura que ha demostrat resultats immediats en la reducció de vehicles, de fins al 30%, xifra que ja ens permetria complir amb la normativa europea. El peatge incorpora el concepte de "qui contamina, paga", és eficaç i menys regressiu, no prohibeix l'ús puntual i optimitzat dels vehicles, i permet alliberar de forma ràpida l'espai viari avui dominat pel vehicle privat per potenciar els modes més sostenibles.
Per això reclamen que se superin les polítiques de renovació i s'apliqui una mesura efectiva de reducció, una taxa anticontaminació (peatge urbà) que afecta l'ús diari habitual del vehicle privat. Una mesura que ha demostrat resultats immediats en la reducció de vehicles, de fins al 30%, xifra que ja ens permetria complir amb la normativa europea. El peatge incorpora el concepte de "qui contamina, paga", és eficaç i menys regressiu, no prohibeix l'ús puntual i optimitzat dels vehicles, i permet alliberar de forma ràpida l'espai viari avui dominat pel vehicle privat per potenciar els modes més sostenibles.
Els vehicles compartits haurien d'estar exempts de pagar aquesta taxa i també les persones amb mobilitat reduïda que a més, haurien de ser afavorits amb carril propi, igual que el transport públic i els modes actius en superfície. La recaptació obtinguda ha de ser destinada al finançament del transport públic per enfortir la dotació actual, millorar les freqüències, horaris i velocitats, i la intermodalitat. Per això demanen que de forma simultània, es complementi amb un pla de xoc pel transport públic, col.lectiu i la mobilitat activa, amb la conversió del viari avui majoritàriament dedicat al vehicle privat per l'ús prioritari d'aquests modes. Un pla que contempli la promoció dels carrils bus-vao en les entrades i sortides de les principals ciutats de l'àrea metropolitana, l'ampliació de carrils bus urbans, que millori la connectivitat ferroviària i els intercanviadors, que desbloquegi l'acabament de la L9 i la unió dels tramvies així com l'extensió i millora de la xarxa de carrils bici i interconnexió metropolitana.
Reclamen que Barcelona apliqui aquest esquema, que seria pioner, en un moment on la ciutat s'està postulant com a líder mundial en la lluita contra la contaminació i front l'emergència climàtica. Un esquema que supera les mancances que han experimentat altres ciutats que fa anys apliquen mesures de restricció de vehicles.
La ciutadania, afirmen per últim, ha de percebre que tothom va en la mateixa direcció. Per això demanen coherència a les administracions per fer una aposta clara en la lluita contra la contaminació i pel clima, aturant les ampliacions viàries i també actuant en la reducció d'altres focus de contaminació com el port i l'aeroport. Tanmateix, és incongruent que mentre es demana un canvi de paradigma en el model de mobilitat, es continuïn amb les polítiques de suport institucional a la indústria del motor, via publicitat directa o indirecta en canals de comunicació públics, actes institucionals o via subvencions a fires de congressos d'aquest sector.
