Demandes de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire per la propera legislatura

- Eleccions 21D Parlament Catalunya – 

1. Justificació

La contaminació atmosfèrica és el principal problema de salut pública a Catalunya. Un 90% de la població respira aire considerat tòxic per l’Organització Mundial de la Salut. La contaminació causa i agreuja malalties de tipus respiratori, cardiovasculars, neurològiques i càncer. Només a Barcelona, la mala qualitat de l’aire causa: 659 morts prematures, 344 casos d’ictus i 849 de malaltia coronària cada any. A més a més genera importants impactes en l'agricultura, el medi ambient i pèrdues
econòmiques. Incomplim la normativa legal (NO2 i O3 ) i les recomanacions de l'OMS (NO2 , PM10, PM2,5 i O3 ).

2. Objectius pel Dret a respirar un aire net

● Assolir els nivells de protecció de la salut que determina l’OMS i complir amb la legalitat europea vigent amb l’objectiu de reducció dels òxids de nitrogen per a l’any 2020 del 35%, i de les partícules en suspensió de menys de 10 micres, del 30% conforme establert a la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.
● Articular les polítiques de qualitat de l'aire de manera coordinada i coherent amb les polítiques energètiques i de canvi climàtic, amb l’objectiu d’assolir la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2030 del 40% respecte a l’any base (1990), del 65% per al 2040, i del 100% per al 2050 conforme a la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.

3. Demandes

3.1. MOBILITAT. Reducció del trànsit de vehicles privats.
La solució no consisteix en renovar els vehicles sinó en reduir-los.
El trànsit motoritzat és el principal responsable de la contaminació de l'aire de les nostres ciutats. Per reduir les seves emissions s'ha demostrat que no n'hi ha prou amb tenir un bon transport públic; cal reduir la circulació dels cotxes tal com han dut a terme amb èxit més de 230 ciutats europees.
● Són dues les mesures que s’estan aplicant amb èxit a les grans urbs i que comptem amb el consens més gran de part dels experts: el Peatge urbà i la Zona de Baixa Emissió de restricció permanent de vehicles en funció de les seves emissions reals (frau dièsel)
● El problema de la contaminació de la Regió metropolitana de Barcelona (RMB) no deriva de la manca de transport públic sinó de la densitat de vehicles per km2, la més alta d’Europa amb una mitjana d'ocupació d'1,18 persones/vehicle. El 64,6% de vehicles són dièsel (amb el frau de les emissions, els nous dièsel emeten 3 vegades més NO2 que els benzina antics), d’un parc circulant no gaire envellit (8 anys de mitjana).
● Tenim un dels sistemes de transport públic més competitius d’Europa únicament amb problemes de capacitat puntuals en l’hora punta. El 69% del trànsit de vehicles a Barcelona es produeix entre barris i ciutats pròximes dotades de metro i tramvia; a part de les rodalies i busos. Amb inversions moderades pot incrementar notablement la capacitat actual, millorar la gestió adaptant una xarxa fins
ara pensada pel cotxe i aprofitar millor la xarxa amb nous punts d’intermodalitat.
● Diferents estudis, i l’experiència de moltes ciutats, demostren que per potenciar realment el transport públic es necessita utilitzar l'espai que actualment està reservat pel cotxe (60-70% de l’espai públic). Funciona per aquest ordre.
● Les millores pendents d’autobusos i trens de Rodalies fora de l’àmbit del metro i del tramvia (31% dels desplaçaments de Barcelona) no són excusa per postergar mesures de restricció que afectaran especialment a la primera corona i que el sistema pot absorbir.

3.1.1. Actuacions prioritàries en l’àmbit del vehicle privat:
● Implementació d’un peatge de congestió urbà a la Zona de baixes emissions de l'àmbit rondes de Barcelona amb l’objectiu de reduir la contaminació estructural -que no d’episodis- que afecta greument la salut. El peatge té l’avantatge de reduir el trànsit de forma més eficaç, i no només afectant una petita part de flota; i a més permet millorar el finançament del transport públic.
● Aturar les subvencions públiques i incentius a la renovació dels parcs de vehicles privats siguin de combustió i/o elèctrics (ajuts a la compra, bonificacions en els peatges o en els impostos de circulació, avantatges fiscals al dièsel…) en el termini d’un any, destinant-se els recursos a alternatives més sostenibles de mobilitat.
● Model de distribució urbana de mercaderies més sostenible: aprovar regulació i sistemes de control que optimitzin la gestió de les reserves de càrrega i descàrrega en la via pública i la distribució urbana de mercaderies amb vehicles de baixes emissions (logística d'última milla) en el termini de dos anys.
● Moratòria a la construcció d’ampliacions viàries, com la Ronda Litoral, l’autovia Sant Andreu – Sagrera i l’ampliació de la C-58; així com l’aturada del Pla Director Urbanístic del Circuit Barcelona-Catalunya, l'anomenat megaprojecte Espai Motor.
● A partir de 2019, canviar el sistema de peatges actual cap a un nou sistema de peatge públic que internalitzi els costos de la carretera i s’orienti progressivament cap a la tarifació de la distància, segons dicta la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell per la qual es modifica la Directiva 1999/62/CE.
● Prohibir la circulació de megacamions de fins a 60 tones i 25,25 metres de longitud a Catalunya i donar prioritat al ferrocarril pel transport sostenible de mercaderies aprofitant el túnel del Pertús per crear una autopista ferroviària que travessi els Pirineus i que capti els semiremolcs del camió a l’entorn industrial de Barcelona i Tarragona.
● Personació de la Generalitat de Catalunya a les causes obertes pel frau dièsel, pels danys causats a la salut pública i al medi ambient.
● Prohibició de la circulació dels cotxes dièsel l’any 2024 i els de gasolina en 2030 als municipis de més de 100.000 habitants de l’AMB, seguint l’exemple d’anuncis d’altres governs per promoure la transició a una economia i model de transport de baixes emissions.

3.1.2. Actuacions prioritàries per afavorir la mobilitat sostenible: a peu, bicicleta,
transport públic i vehicle compartit.
● Execució de mesures eficients i immediates de millora del transport públic interurbà: millora de la capacitat a Rodalies amb el reequilibri de línies als túnels de Barcelona (2020), obertura d’intercanviadors (obrir Volpelleres i H.General entre FGC i línia R8 al 2019), implantació d’un rodalies perimetral Baix Llobregat - Vallès aprofitant infraestructura existent (2018), interconnexió dels tramvies metropolitans (2020) i conversió de carrils d’autopista en carrils bus-VAO als principals accessos de Barcelona per afavorir el vehicle compartit i el bus interurbà (2020) sense haver d’ampliar autopistes.
● Aturar la clausura del ferrocarril que dóna servei cèntric de Rodalies entre Tarragona, Salou i Cambrils, prevista per a 2018, i iniciar els treballs per a la seva transformació en tren-tramvia integrat a les ciutats.
● Aprovació de la targeta T-Ambiental pel 2018, un abonament mensual amb viatges il·limitats amb preu inferior a 4 targetes T10 i vàlid per a dues zones.
L’objectiu és passar d’un sistema de pagament per viatge a una tarifa plana que incentivi l’ús diari del transport. També cal avançar cap a la integració tarifària catalana del transport públic.
● Desplegament del sistema de tributs previst a la Llei 21/2015, del 29 de juliol, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya per la seva entrada en vigor l’any 2020.
● Garantir transport públic de qualitat i gestionar la mobilitat compartida o de baix impacte als polígons i zones industrials de més de 200 treballadors.
● Plans obligatoris de foment de la bicicleta urbana en municipis de més de 100.000 habitants amb l’objectiu d’augmentar al 20% el repartiment modal en bicicleta en el termini màxim dels 4 anys de legislatura. Extensió i millora de la xarxa i interconnexió metropolitana així com l’impuls de vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes.
● Implantació d’itineraris principals per a vianants als municipis de més de 100.000 habitants.


3.2. PORTS. Reducció de les emissions dels vaixells
Regulació obligatòria que limiti el contingut de sofre dels combustibles marins com existeix al Nord d’Europa i fiscalitat ambiental
El transport marítim és una de les principals fonts d'emissió de contaminants atmosfèrics en l’àmbit internacional i representa un dels principals focus contaminants de les ciutat portuàries especialment a Barcelona i Tarragona. Només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les emissions de NOx i de PM10 representen un 16% i un 21% del total d’emissions respectivament. Alhora, el contingut en sofre dels combustibles utilitzats en el sector marítim, i especialment pels grans vaixells, és significativament més elevat que els combustibles d’ús terrestre. Les emissions del transport marítim afecten principalment les àrees i els barris més propers a les instal·lacions portuàries i generen anualment 50.000 morts prematures a Europa.
Altres experiències en ports internacionals han demostrat que les estratègies voluntaristes per reduir les emissions de contaminants atmosfèrics per mitjà de bonificacions no han funcionat. D’altra banda, l’aposta pel Gas Natural Liquat que des de la indústria naviliera i de ports com el de Barcelona venen prodigant com a la gran solució a les emissions de contaminants s’està constatant com únicament una estratègia de greenwhasing. De fet, aquesta aposta no depèn del subministrament des d’una gavarra si
no del canvi tecnològic que no s’està donant i només seria creïble amb una regulació obligatòria. Paral·lelament a casa nostra, els dos principals ports, el de Barcelona i Tarragona, han demostrat una opacitat absoluta respecte als mecanismes de control i de reducció de les emissions, que apliquen actuant en molts casos d’esquena a les demandes i necessitats de les ciutats on estan situats.
Des de la Plataforma entenem que per reduir l’impacte de les emissions de contaminants atmosfèrics del transport marítim és necessari:
- Implementar una regulació obligatòria que limiti, controli i sancioni les emissions de sofre dels vaixells segons obliga la Directiva 2012/33/UE, la qual estableix un límit de 0,1% de sofre sobre la massa del carburant d’ús en ports a partir de l'1 de gener de 2015; i màxim de 0,5% pel carburant dels vaixells de la UE per a totes les aigües a partir de 2020.
- Elaborar estratègies de fiscalitat ambiental que taxin les emissions de contaminants atmosfèrics del transport marítim.
- Promocionar polítiques de transparència i participació ciutadana en la gestió portuària i iniciar processos de municipalització de la gestió de les infraestructures portuàries que ha de permetre una administració més democràtica i propera a les necessitats reals dels pobles i ciutats.
- Aturar tot projecte d’ampliació dels ports de Catalunya fins que no es disposi d’estudis concrets de l’impacte sobre la qualitat de l’aire.

Actuacions prioritàries en l’àmbit dels ports
Implementació d’una estratègia de control de les emissions de contaminants atmosfèrics en els ports del Principat de Catalunya que inclogui:
● L’elaboració d’un inventari global d’emissions de contaminants atmosfèrics en els ports catalans, la definició d’objectius estratègics vinculants i un calendari de reducció de les emissions dels ports catalans seguint les directrius de la Directiva 2008/50/CE i 2012/33/UE.
● L’aplicació d’un règim sancionador en cas d’incompliment dels objectius de reducció i/o superació dels màxims de contaminació legals permesos per la Directiva 2008/50/CE en els ports catalans.
● Regulació de la limitació del contingut de sofre sobre la massa dels combustibles d'ús marítim del 0,1% en el mar territorial català i la declaració d’una Àrea de Control de les Emissions (ECA, per les seves sigles en anglès) de sofre en la zona econòmica exclusiva del mar Mediterrani nord-occidental com ja existeix als ports del Nord d’Europa.
● Moratòria de tota nova infraestructura portuària d’ampliació que no disposi d’un estudi detallat del futur impacte potencial sobre la qualitat de l’aire.
● Eliminació les bonificacions del 50% de les tarifes portuàries als creuers previstes en l’avantprojecte de Llei de Ports i Transport Marítim.
● Fer efectiva en el termini d’un any, la taxa a les emissions d’òxids de nitrogen de grans vaixells previstes en les disposicions finals de la Llei de Canvi Climàtic.
● Elaboració d’un pla d’electrificació i d’autoproducció d’energia renovable de tots els ports de Catalunya que permeti la connexió a la xarxa elèctrica de totes les embarcacions durant el període d’estada i amarrament al port.
● Redacció d’un pla de foment de la pràctica de la vela popular com a model nàutic no contaminant i de baix impacte sobre l’entorn.


3.3. INDÚSTRIA. Reducció de les emissions industrials
Les principals àrees industrials al nostre país se situen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona i les emissions provenen principalment de la generació elèctrica (centrals tèrmiques), la incineració de residus (plantes incineradores i cimenteres) i les indústries químiques, metal·lúrgiques i de materials de construcció.
Els efectes dels contaminants afecten més les zones pròximes a les indústries, tot i que, a causa del moviment de l’aire aquests efectes també es poden donar en zones allunyades.
Molts d'aquests contaminants no són analitzats ni en la freqüència ni en la ubicació adequades per la deficient xarxa de mesurament existent. Sobre alguns compostos ni tan sols existeix regulació i el sistema d’avaluació, seguiment i sanció és insuficient per controlar la qualitat de l’aire que respiren les poblacions a la seva àrea d’afectació.
La prioritat més urgent està en avaluar l’impacte de les emissions sobre la salut de les poblacions dels municipis propers i establir sistemes de control exhaustius i independents, l’aplicació de les millores tècniques disponibles i l’establiment d’un sistema sancionador de les males pràctiques. Per reduir la contaminació industrial però és necessari un canvi en el model productiu actual gran generador d’emissions contaminants i d’alt cost econòmic i energètic cap a una economia baixa en carboni, segons contempla la llei catalana de canvi climàtic. Per això les actuacions prioritàries han d’orientar-se cap a la transició energètica cap a fonts renovables i netes, el canvi radical de l’actual política de
gestió de residus cap a la reducció i la reutilització (residu 0) i l'adopció de les millors tècniques disponibles.

Actuacions prioritàries en l’àmbit de la indústria
● Realització en el termini d’un any d’estudis independents, exhaustius i transparents per tal de conèixer l’afectació a la salut i els orígens dels alts nivells de contaminants amb impacte en la salut:
● Estudi de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona, tant del polígon nord com del polígon sud.
● Estudi que avaluï els alts nivells de contaminació i de dioxines, furans i químics que afecten la zona del Fòrum i l'afectació a la seva àrea d'influència (municipis de Sant Adrià de Besòs, Badalona i Barcelona).
● Regulació d'aquells contaminants que actualment no es contemplen en els programes d’avaluació de la contaminació de la Xarxa de Vigilància de Prevenció de la Contaminació (XVPC) de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de reduir immediatament les emissions localitzades i difuses dels compostos químics.
● Establiment d’un sistema de seguiment, avaluació i sancions independent, exhaustiu i transparent per un control efectiu de la contaminació atmosfèrica i la protecció de la salut de la població de les àrees d'afectació, amb la publicació d'informes públics.
● Redacció d’un Pla 2020-2025 de tancament progressiu de les plantes incineradores, de crema de residus en cimenteres i de les plantes de generació elèctrica en paral·lel a l'execució de plans ambiciosos de desplegament d’energies renovables i de prevenció i reducció de residus.
Pla de recol·locació dels/les treballadors/es per garantir la seva transició laboral a les noves empreses impulsades en aquests sectors sostenibles.


Barcelona, 17 de novembre de 2017