Catalunya es dota d’una llei que permetrà afrontar alguns dels principals reptes del Canvi Climàtic
divendres, 28 de juliol del 2017
Segons el
Moviment per la Justícia Climàtica, del qual forma part la
Plataforma per la Qualitat de l'Aire, la llei dona
capacitat per aplicar polítiques de transició cap a una
economia baixa en carboni
➢ Valorem positivament que
s’hagin incorporat diverses demandes que van ser
presentades per persones expertes i representants
d’organitzacions del Moviment per la Justícia Climàtica a
les compareixences realitzades a les Ponències de la
Comissió de Territori i Sostenibilitat durant el seu
tràmit parlamentari.
➢ De totes maneres, i
malgrat els avenços, seguim trobant a faltar el
plantejament d’un debat profund sobre el model
socio-econòmic, la transformació del qual, més enllà de la
seva descarbonització, hauria de ser la base de qualsevol
intent seriós d’abordar aquest repte anat a les causes
principals del problema.
Detallem a continuació alguns dels punts més rellevants:
● Objectius de reducció
d’emissions de GEH i ampliació a altres contaminants
atmosfèrics
La llei es
compromet a complir els objectius de reducció d’emissions de
gasos amb efecte d’hivernacle que estableix la Unió Europea:
reducció dels Gasos d’Efecte Hivernacle del 40% per a l’any
2030 respecte a l’any base (1990), del 65% per al
2040 i del 100% per al 2050. Malgrat tot, convé tenir
present que aquests encara no són prou ambiciosos per
complir els objectius consensuats als Acords de París[1].
Inclou el vincle
entre reducció d’emissions de GEH i qualitat de l’aire, tal
i com estan considerant altres països europeus; amb
objectius de reducció d'emissions contaminants de l’aire,
del 35% pels òxids de nitrogen per a l’any 2020 i del 30%
per a les partícules en suspensió de menys de 10 micres,
per complir amb la legalitat vigent.
● Pressupostos de carboni
Els
pressupostos de carboni foren una proposta del Moviment per
la Justícia Climàtica i d’Amics de la Terra inspirada en la
llei anglesa de canvi climàtic que s’ha incorporat com a
mecanisme de planificació i seguiment de la reducció
d’emissions GEH a través d’objectius sectorials
quinquennals. Malgrat això, és preocupant que no quedi clar
si contemplarà un sistema de control i sancions per
dotar-los de més poder vinculant.
● Fiscalitat sobre les
activitats econòmiques contaminants i les emissions dels
grans vaixells
El
MJC destaca l’avanç de la llei en matèria de fiscalitat
ambiental, amb la creació de dos nous impostos que graven
les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de les
activitats econòmiques que inclou també les empreses
situades dins del mercat de carboni (EU-ETS) i les emissions
d’òxids de nitrogen (NOx) dels grans vaixells. Catalunya
s’uneix així als països que han demostrat l’eficàcia dels
tributs en la reducció de emissions. Aquests dos instruments
hauran d'entrar en vigor el 2019 i dotaran de recursos el
fons climàtic per a l’execució de polítiques i accions de
mitigació i adaptació al canvi climàtic.
● Transició energètica
Abandonament
dels combustibles fòssils i nuclear: La llei
estableix com a una de les seves finalitats aconseguir un
model econòmic i energètic no dependent dels combustibles
fòssils ni nuclears el 2050. En aquest sentit, es veuen
recollides reivindicacions històriques dels
moviments ecosocials, com el compromís d’”establir un pla de
transició per al tancament, no més enllà del 2027, de les
centrals nuclears”, la voluntat de “declarar la Mediterrània
zona lliure de prospeccions i activitats d’extracció i
explotació d’hidrocarburs.” o la declaració que “el Govern
no ha de concedir permisos d’exploració per a l’obtenció de
gas i petroli d’esquits per fracturació hidràulica
horitzontal (fracking)”
Transició
a fonts renovables i netes.- La llei es compromet a impulsar
un model energètic en què el consum de
combustibles fòssils tendeixi a ésser nul, estableix com a
objectius assolir el 50% de participació de les energies
renovables en el sistema elèctric català l’any 2030 i el
100% l’any 2050. Determina que aquest nou model
haurà de ser descentralitzat, basat en energies netes de
proximitat, haurà de promoure l’autoconsum, la implantació
de xarxes de distribució intel·ligents i xarxes tancades i
amb un sistema de tarifes que penalitzi el sobreconsum.
El
model que es planteja no està lluny del que defensa la Xarxa
per la sobirania energètica (Xse), si no fos per la falta
de concreció respecte a la governança. Des de la Xse
es defensa un model de gestió ciutadà, que està mancant a la
llei.
● Transport i mobilitat:
Parla de Renovació del parc de vehicles quan caldria
parlar de reducció
El sector del
transport és un dels principals emissors de GEH i dels
contaminants de l’aire, depèn en un 95% dels productes
derivats del petroli. Cal reduir el parc circulant amb
mesures de restricció com estan realitzant més de 230
ciutats europees, amb resultats en la reducció d’emissions i
impuls dels modes de transport més sostenibles (transport
públic, bici i serveis col·lectius).
La llei però
continua apostant per les velles polítiques de renovació del
parc amb incentius que han portat més vehicles al parc
circulant i més emissions de NO2, pel frau dièsel. També
apunta a l’ús generalitzat del vehicle elèctric quan, en el
cas teòric que fos factible, comportaria desenes d'anys i
plantejaria enormes reptes per l'augment en la demanda
d'electricitat i augment d'emissions com explica l'informe
de l'Agència Europea de Medi Ambient[2]
● Desenvolupament de
projectes de llei en diversos sectors:
Amb aquesta
llei, la societat catalana adopta el compromís de
desenvolupar diverses lleis en diferents sectors clau en la
mitigació i l'adaptació al canvi climàtic i que porten temps
essent reclamades des d’alguns àmbits de la societat. Alguns
d’elles tenen un termini ja establert, com ara el Projecte
de Llei de Residus i el Projecte de Llei d’Impost sobre les
activitats econòmiques o el Pacte Nacional per la Transició
Energètica. D’altres, com el Projecte de Llei d’Agricultura
i Ramaderia sostenible, o el Projecte de Llei de
Biodiversitat, romanen sine die.
La llei aborda
molts d’altres sectors que d’una manera o altra influeixen o
es veuen influïts pel canvi climàtic. Durant la tramitació
del text legal, diversos moviments socials n’han pogut
presentar les seves esmenes i algunes d’elles han estat
incorporades. Tot i així, col·lectius vinculats amb l’aigua
i la pesca temen que l’aposta per la preservació dels
ecosistemes implicats i del desenvolupament d’una activitat
econòmica de baix impacte no sigui prou ferma.
Així doncs, el
Moviment per la
Justícia Climàtica considera que, tot i que la llei
ens situï en bon camí per afrontar el repte, encara conté
algunes mancances i posa en evidència que la feina que tenim
per davant és immensa. La creació d’un comitè d’experts
i d’una taula social del clima obre la porta
a la implicació ciutadana en les propostes i en les
decisions que caldrà prendre per afrontar el greu repte del
canvi climàtic de la manera més consensuada, democràtica i
corresponsable possible. Estarem atents al desenvolupament
dels seus corresponents reglaments de composició i
funcionament.
La llei podria
esdevenir un instrument útil per encarar el problema del
canvi climàtic. És necessària ara una ferma determinació
política per implementar els compromisos que assumeix la
llei en els terminis establerts, per transformar les
paraules en fets.
